Geolingüística

Llengua i comunicació

Geolingüística

Institut Montilivi Grup 1 Jonathan Faessel Bachir Boutahri Jordi Garví Albert Baceiredo Fitxa: Roser Vicens Nom i cognoms: Roser Vicens   Sexe: Femení Edat: 82 anys. Poble on viu: Girona Poble d’on és natural: Bonmatí, Girona Professió (actual o d’abans, si és jubilat): Actualment no treballa, però abans havia treballat en una fàbrica tèxtil. Situació conjugal: Viuda Transcripció - Eh..la generació que  ha vingut després de la meva? -Si  -És la generació que està més bé. Perquè nosaltres d..de petites  io mm.. tenia 6 anys con va venir la guerra. I.. después ho vam passar molt malament, ara també es passa malament   perquè ha vingut aquesta  crisi, però fins ara havien estat molt bé tot.. tothom cada un  estudiat (..) però bueno més a  Bonmatí, sabeu a ont és? -Sí -Sí, al costat d'Anglès, jo hi havia anat una temporada a... amb les monges, peu! Hi nàvem una colla cada dia com  que no hi ha havia trànsit, anàvam molt bé passant pel mig de la carretera, portàvem el dinar, les monges ens  l’escalfaven... i...nàvem a clase. Però bueno el poble doncs és una colònia que hi havia una fàbrica de paper, que varen ser els que van fer que ... eh bueno... el que va fer la colònia va ser el l’amo   de... Bonmatí que es deia Bonmatí. .que es va posar... està amb una torre  allà dalt que ara hi ha una torre però ara(..).  Tenia  molt fills eren de Barcelona i... va venir a aquesta fàbrica de Sant Joan les fonts i amb aquell... aquella fàbrica van venir meus avis, ja treballaven allà, són aquests que hi ha aquí...Són els meus avis, que treballaven a Sant Joan les fonts  en aquesta fàbrica, i la fàbrica es va traslladar a  Bonmatí    i els hi varen fer una colònia...ells  hi van donar molt i molt pocs pisos, però es clar no hi havia ni aigua al... aquells pisos...això que eren nous si u ten.. no! Després en aquells temps mira com estàvem , no hi havia ni dutxa, escolta, si no havia aigua no havia res, havíem d’anar a busca-la amb una Font i bombar tota l’hora així per les galledes, no teníem safreig, i encara després vàrem fer un safretjos municipals, el va fer l’ajuntament  anàvem a rentar allà(…) . Vaig quedar sense mare a cinc anys, com que estava amb aquests avis, el meu pares  (…) van fer de pare i mare. I… anàvem a rentar  allà al  safareig (..) Després va venir la guerra va venir tot això…  no sé què voleu, pregunteu pregunteu… -emmm… li volíem preguntar com era abans i ara, però clar com ja no viu allà… o  sigui.. -(..) 15 anys aquí… -ah clar clar -però bueno deu ser  (…)    -Si bueno la gent que habitava, és a dir si estava més unida non com per exemple ara la gent que… -Ui! Si! -Si.. -La  gent del poble  abans era… com una família eh.. perquè… -Si, si feien festes o lo que muntaven…                                   -festes… -Festes majors -Sí! Les festes majors sí, és  per  Pentacostes es la Pasqua  aquella que hi ha dos dies de festa , sats? La segona pasqua. I feien festes i  feien una embalat allà a la plaça molt grossa que es  va fer festes si, i..uh...el camp de futbol, jugaven a futbol, el meu pare havia set futbolista , era...era  el porter de l’Anglès en aquell temps, ara ja...faig riure una mica, doncs si la festa feien envalat i venien uns cavallitus i no gaires coses mes, un carro que es venen gelats i..  después lo que es va conservar molt  va ser de l’iclèsia que la puríssima era  la patrona i per la puríssima es feine aquelles alfombres de capa cap al carrer...eren dos carrers de fet i...es feien alfombres de flors que anàvem a buscar, com això que fan a Arbúcies...Amb aquells dibuixos tan macos  havia una mica de competència un carrer amb l’altre,, jo sempre si, després vaig estar  un temps  que  anàvem la colla de noies a fer fanalets i a la nit , el dia de la puríssima, amb un paper blau-cel hi enceníem uns fanalets a la finestra perquè hi havia tres pisos i...però amb un fanalet a  cada finestra tothom...de festes no crec saber  res més...i no ho sé. -I mm... en el seu temps l’educació com era? -L’educació? -Si.. -Anàvem a col·lègit i ens canviaven molt sovint de mestres eh.... en vaig tenir no sé quants...i després   el...els amos de la fàbrica  de paper que els meus pares  hi treballaven...el meu avi també...ehm...vàrem.. això estava molt bé, vàren agafar dos pisos d’un baix i en vàren fer un locar, en deien la cultura...anàvem a la cultura, i  allà ens feien classes de moltes coses, casi com un col·lègit perquè s’acabava molt aviat d’anar a col·lègit, a 13 o 14 anys ia s’acabava, ami m’haguera agradat molt i molt estudiar, però va venir la guerra tenia sis anys quan es va acabar en tenia nou, però es que no es va  acabar la guerra, llavons, con que després vam nar ia us ho explicaré, vam anar a Flaçà que io en tenia 15, encara anàvem ab targeta de raccionament quan tenia quinze  vam anar  al(...) però amb un poble encara menus que aquí Girona eh...era molt difícili...i a tretze o catorze anys ia es plegava d’estudiar però aquest...aquests senyors tenien molt d’interès era una senyora principalment  senyora (...) que es deia, que eren els amos de la fàbrica de paper i amb això eren doncs ensenyaven a cosir de posar pedaços...de lletra també,  i allà  hi feien hasta obres de teatre, ami m’agradaven molt  i.. jo deia sempre que m’haguera agradat ser (...) sempre em feien fer els paper força importants. -Principal.  -Ai no hi sé...a...mm... ma feien  fer papers força importants, si...i lo que  m’haguera agradat molt era  ser locutora de la ràdio...jajajajajaja -(rialles) -Com que no havia  televisió en aquell temps...i la ràdio, el meu avi la...el..el   va  poder sentir i llavors va venir la guerra i escoltàvem tothom  emissores  que en deien la Pirenaica que eren els  que fugien de la guerra i encara me’n recordo que escoltàvem  a poc a poc  i... después aquesta fàbrica a Flaçà , aii... de Bonmatí, se’n va anar a Flaçà, quan io tenia quinze anys vaig anar a viure a Flaçà i continuava siguent dels mateixos amos, i allà ens varen fer una colònia que podé l’heu vista i si no l’heu vista con passeu per allà, si us hi fixeu la voreu per...és a...hi ha el poble i después hi ha una capella que en deiem, la capella de San Fermí, que el patró era San Fermí m’hi vaig casar io...i...i a sobre aixis fa una mica enlaire, no gaire, eh? hi ha tot una colònia de cases, que encara hi és ben bé, ben conservades, molt bé. Primer eren de la fàbrica i después els hi varen vendre en els...en els que hi vivien. Anàlisi text conversacional En l’entrevista realitzada predominen dos funcions claus pel desenvolupament del diàleg. En primer lloc,  apareix la funció referencial , que ens informa , la entrevistada en explica totes les seves vivències de la seva infància al poble de Bonmatí , com per exemple , quan anava al col·legi , explica com eren les festes majors del seu poble , com era la gent del poble...etc. En segon lloc, predomina la funció emotiva ja que ens expressa la seva opinió sobre temes o de com ho havia passat ella en aquella època.  Com per exemple, al principi de la entrevista , quan expressa la seva opinió sobre si la generació següent a la de ella és millor que la seva (línies 5-8). I quan explica que va tenir una part de la infància dura amb la guerra(línies 4 i 5). La naturalesa de la conversació denota certa espontaneïtat per les dos parts de la conversa i això  fa que la entrevistada es mogui pel fil conductor de l’entrevista amb total confiança i ganes de contestar a les preguntes. A mesura que avança el diàleg , la Roser s’introdueix cada cop més el els temes més personals , com la seva infància , el seu avi , els records al col·legi , el poble...etc. Pel que fa a les expressions de la Roser, en moltes ocasions elideix el subjecte de l’oració fent servir verbs com: anàvem, jugaven, vivien, varen , ensenyaven... Sense especificar de qui es tracta , però ja es dedueix . També fa servir verbs que caracteritzen qui és i la edat que té , ja que aquests temps , actualment no es fan servi molt sobint. Exemples: varen, férem, m’haguera . També fa servir alguns castellanismes com: despues( en moltes ocasions), cavallitus, menus, “festes o lo que muntaven” ...etc. Finalment, la entrevistada dentalitza el dinal de les paraules com  [kulègit] o altres. Exemple relacionat : [Santilari]à (dentalització) DESCRIPCIO FÍSICA I PSÍQUICA  La Roser és una dona de 84 anys. D’estatura mitjana, ni prima ni grassa. Per la seva edat té un bon físic i es conserva molt bé. De pell clara. Aparentment té cara de pomes agres, però l’aparença enganya. A baix de les bosses dels ulls, a la barbeta i a la zona del llavi superior té arrugues. Té el cabell curt i ondulat d’un color castany clar. Les celles del mateix color que el cabell i no són molt llargues, arriben fins a on acaba l’ull i no són amples .D’uns ulls molt grans i rodons. De nas petit, recte i punxegut. Té una boca menuda amb els llavis poc perfilats. Per la seva forma de vestir es veu que és una persona formal, amb classe. El poc temps que hem estat amb ella ens hem portat una bona impressió. En la forma que s’ha comportat amb nosaltres se li veu bona gent i molt agradable. Es una dona gentil i atenta ja que ens va convidar a prendre quelcom. De caràcter flemàtic. Reposada i tranquil·la. Una persona social, molt amigable, que passa els temps lliure amb la família. Però al mateix temps és molt independent. Una persona bastant afectuosa. Molt sensible.  La seva veu és fineta. No crida molt i al parlar es quedava penjada. El llenguatge era lent i indecís.

DESCRIPCIÓ DEL POBLE BONMATÍ: El poble Bonmatí es tracta d’una colònia localitzat  al costat d’Anglès. Per començar, Bonmatí va néixer a finals del segle XIX i principis del XX i per tal d’entendre el seu origen, hem de tornar a l’any 900 quan el nord de Catalunya va ser envaït pels àrabs. Com que era una terra lliure, la terra es convertia en propietat del senyor feudal, en aquest cas, el senyor Pere Bonmatí. Aquest era un poble relativament petit fins que el 1903 quan una gran quantitat de famílies es van traslladar al poble degut a la fabrica de papers, “La Paperera Torras”. La fàbrica, una empresa modèlica procedent de Sant Joan les Fons, es trobava en mans dels germans Torras Domenech, es caracteritza per el seu personal, preferiblement masculí i les feines especialitzades amb una plantilla de aproximadament  cent treballadors. En l’àmbit personal, hi havia una bona relació entre els treballadors i els amos ja que no hi va haver mai cap conflicte ni vaga durant la seva existència al poble. Després de molts anys, la fàbrica es va traslladar cap a Flaçà, que va emportar moltes famílies. Durant dècades es va celebrar la Festa Major i el seu inici va ser a l’any 1900, el dia de la Mare de Déu de setembre. Es celebrava a la plaça de Don Manuel on es feia una embalat. També va incloure jocs mecànics com els caballitus o carros de gelats. Malgrat els bons moments, el poble també va passar per una gran quantitat de sofriment causat per la guerra civil. A partir de l’agost, és quan es produeixen unes barbaritats. L’església es queda destrossada i tot allò que està relacionat amb la religió es crema: També, durant la nit, s’instaura la por i s’inicia els assassinats de certes persones.    Comentari del text descriptiu: En el text descriptiu hi podem trobar  diferents característiques de la descripció. Per exemple, recursos estilístics quan es descriu físicament com és la senyora Roser (ulls grans) i també com és psicològicament (una persona social, independent) mentres que quan es fa la descripció del poble es refereix al lloc o paisatge (lliure, rodons, etc.). També hi trobem juxtaposicions a la descripció de la Roser (de caràcter flemàtic) on s’utilitza punts i comes per diferenciar les idees dintre del text. A la descripció del poble no s’utilitza la juxtaposició sinó la coordinació. El temps utilitzat en els dos textos són diferents, en el del poble s’utilitza en el passat perqué es parla de com era en aquell temps i de la Roser en present perquè es refereix a ella. Dintre dels textos, el punt de vista de l’autor locutor és de la forma personal (se l’hi veu bona gent). El text està escrit en forma indirecta sense entrar en massa detall. També s’utilitza la pronominalització  (se li veu) i demostratius (aquest era..). FITXA: Guillem Vidal Nom i cognoms: Sexe: -                        Home. Edat: -                        16 anys. Poble on viu: -                        Girona Poble d’on és natural: -                        Sant Hilari de Sacalm Poble i comarca d’on és natural la mare: -                        Sant Hilari de Sacalm. Estudis: -                        Actualment fa Batxillerat econòmic. Text explicatiu Exemple 1:  Sant Hilari Sacalm és una vila i municipi de la comarca de la Selva. Tradicionalment sempre se li ha dit capital de les Guilleries en tractar-se de la principal població d'aquesta comarca natural. És també anomenada "La Vila de les 100 fonts" ja que en el seu terme municipal hi ha comptabilitzades més d'un centenar de deus, entre les quals s'hi troba la font Font Vella. Una de les seves festes més importants és el Via Crucis Vivent, declarat festa tradicional d'interès nacional. Guillem:  És un poble petit, que allà es coneix tothom, té uns tres mil habitants i allà més o menys coneixes tothom de vista, ja saps quina cara fa tothom, com es diuen i tot i sobretot m’agrada perquè allà la gent tot es.. la gent tothom és amic de tothom a.. tu pots ser amic d’una persona de vint anys i amb un que en tingui vuit… a doncs… i bueno eh..aquells pobles suposo que tots el coneixeu per la Font Vella… eh.. l’aigua, es el poble on es fa l’aigua aquesta de Font vella i també és conegut perquè te…es… te els boscos son les Guillaries, són molt conegudes, hi han moltes rutes i molts camins que molta gent  va fer visites, i trobo que és un poble que està bé, que és petitot, però que no hi falta re tampoc, no has d’anar enlloc per comprar res, roba d’esport o així pots trobar de tot i m’agrada molt. (La descripció de la dona del seu poble està a la transcripció de l’altre treball) En el text que hem exposat com a exemple del poble de Sant Hilari de Sacalm, es fa servir un registre formal, lleugerament més difícil de entendre si no es té un mínim de coneixements previs (com per exemple, què és un municipi). Mentre que en el cas d’en Guillem Vidal, el lèxic és molt més col·loquial i de fàcil comprensió per a qualsevol persona, ja que canvia termes com “vila” o “municipi” per expressions o frases com “poble petit”. També simplifica molt les explicacions donant-les per enteses com és el cas de la Font vella. De la mateixa manera, simplifica i facilita la comprensió d’informació com “se li ha dit capital de les Guilleries en tractar-se de la principal població d'aquesta comarca natural” afirmant que Sant Hilari “és conegut perquè té els boscos de les Guilleries, molt coneguts i, amb moltes rutes i camins que molta gent visita” (adaptació del text). A continuació en Guillem dóna informació personal del poble i l’entorn social, mentre que en el text expositiu no se’ns dóna tal informació ja que no és necessària ni d’interès general.  Exemple 2: Sant Julià del Llor i Bonmatí és un municipi de la comarca de la Selva. Limita al nord amb el municipi d’Amer del qual es disgregà l’any 1983. Any en el qual les entitats de Sant Julià del Llor i Bonmatí se’n independitzaren.  El riu Ter fa de frontera (marge esquerra) entre els municipis de la Cellera de Ter (oest) i el  d’Angles (sud- oest)  al igual que al sud-est (marge dret)  amb  Bescanó. Per  l’est també limita amb els termes de sant Martí de Llémena i Sant Gregori  de la comarca del Gironès. Predomina la població ocupada en el sector industrial i de serveis.  La colònia Bonmatí és una de les més tardanes  (1896). Les tres fàbriques, dos de tèxtils i una paperera, aprofitaven   la força del cabal  del Ter. El propietari  arrendà  els locals,  amb una canalització pròpia per cadascú cada un tenia la seva pròpia canalització d’aigua. El cabal abans de l’embassament era força irregular. En el decurs del temps, les fabriques han anat canviant els usos: fusters,ferrers, fabricació de bastons i la central hidroelèctrica que encara continua en funcionament. Roser: Sí, al costat d'Anglès, jo hi havia anat una temporada a... amb les monges, peu! Hi nàvem una colla cada dia com  que no hi ha havia trànsit, anàvam molt bé passant pel mig de la carretera, portàvem el dinar, les monges ens  l’escalfaven... i...nàvem a clase. Però bueno el poble doncs és una colònia que hi havia una fàbrica de paper, que varen ser els que van fer que ... eh bueno... el que va fer la colònia va ser el l’amo   de... Bonmatí que es deia Bonmatí. .que es va posar... està amb una torre  allà dalt que ara hi ha una torre però ara(..).  Tenia  molt fills eren de Barcelona i... va venir a aquesta fàbrica de Sant Joan les fonts i amb aquell... aquella fàbrica van venir meus avis, ja treballaven allà, són aquests que hi ha aquí...Són els meus avis, que treballaven a Sant Joan les fonts  en aquesta fàbrica, i la fàbrica es va traslladar a  Bonmatí    i els hi varen fer una colònia...ells  hi van donar molt i molt pocs pisos, però es clar no hi havia ni aigua al... aquells pisos...això que eren nous si u ten.. no! En el segon exemple se’ns parla del poble de Bonmatí i de la mateixa manera que en el primer exemple, s’utilitza un lèxic bastant culte i de difícil comprensió per a la gent que no té coneixements previs. La senyora Roser ens situa molt ràpidament la localització del poble, mentre que l’exemple ens dóna la localització exacte del lloc. Aquesta senyora a més, ens explica bastant per sobre la història de la fundació del poble i del seu fundador, però deixant força clar com va succeir. Text argumentatiu Recull de contingut: GUILLEM ROSER FONÈTICA -Vatx(Vaig) -Nava (anava) -Pobble -re(res) -mols(molts) -io(jo) -ia(ja) -sudaderes(dessuadora) -pudé(poder) -platxa(platja) -Vui(vull) -San Hilari (Sant) -Espert( Expert) -Sats (saps) -Trobu (trobo) -Roba de mudà(mudar) -col·lègit(col·legi) -nava(anava) -coranta anys(quaranta) -com que ia..(ja...) -sats(saps) -Io(jo) -Popples(pobles) -per llà (per allà) -xarrampió -carmels(caramels) -les hermanes(germanes) -cumestibles -Al damatí (matí) SINTAXI -‘’Ara que ia fa més bó’’ -‘’Em vaig al institut’’ MORFOLOGIA -lo que...(el que) -‘’Al capdevall de la colònia...’’ -‘’Mardedéu’’ -‘’Casi no conec a ningú’’ -‘’en deien...’’ -‘’Recorrido amb...’’ -‘’Ningú’’ -‘’Espera’l’’ -‘’Hasta la mainada’’ -‘’A casa mateix no tenien...’’ LÈXIC -petitot -col·legi -joguets -Escolatina -Esclops -Peücs -Estraperlo -Sereno -S’escavia Argument: La parla catalana s'està perdent. La parla catalana d’antany s’està perdent per culpa de molts factors. Des de l’efecte del castellà, introduint castellanismes a la nostra llengua, fins a la ignorància dels joves d’avui en dia causada potser per les noves tecnologies entre d’altres. Des del punt de vista dels castellanismes, es pot veure clarament que no es cosa de l’any dos mil. Amb paraules com sereno, per referir-se a algú que està serè (del castellà sereno), recorrido en lloc de recorregut, o hasta la mainada en lloc de dir, per exemple, fins i tot la mainada. Això també ho veiem en el cas d’en Guillem amb paraules com sudaderes (en lloc de dessuadora) o en la formació de frases com “lo que...” (en lloc de el que). Els català del jovent també s’ha vist afectat per la preferència de les noves tecnologies i la cultura internauta davant el coneixement i el bon domini de la llengua. Es molt probable que un adolescent de catorze anys sàpiga fer-te un llistat de les consoles en el mercat d’avui en dia i les seves diferències però que no sàpiga dir-te el que és l’estraperlo. Però de la mateixa manera això és culpa de l’educació d’aquest país que és d’un nivell tan baix, que la majoria de professors es centren en arribar a fi de mes i no en educar tal com Déu mana. I és que hem arribat a tal punt, bastant irònic, en que fins i tot hi ha professors que parlen als seus alumnes amb castellanismes que queden gravats a foc en els alumnes. I alguns d’aquests alumnes seran professors en un futur no molt llunyà. Per tant, una vegada hem arribat al cim del llenguatge, toca la seva pertanyent decadència. Conclusió del treball El treball de Geolingüística se’ns ha fet més difícil i més llarg del que es per culpa de problemes que se’ns han presentat al llarg del treball. Entre ells, un dels problemes ha sigut la excessiva quantitat de membres al grup i el desequilibri a l’hora de fer feina que suposa. El grup ha sofert separacions de membres amb el grup, i discussions innecessàries i d’altres de necessàries; i cert és que uns hi ha posat més dedicació que d’altres, però a posteriori tots i hem posat esforç i hem intentat fer el que està al nostre abast. El rendiment del grup ha caigut amb el temps per falta de “responsabilitat” i “motivació” d’alguns membres en algunes ocasions. Esperem que el treball ens pugui servir per a un futur en diversos aspectes: aprendre a escollir un grup de treball adequat, a posar més dedicació en els treballs que es fa, etc.